miércoles, 12 de marzo de 2014
viernes, 22 de marzo de 2013
jueves, 21 de marzo de 2013
miércoles, 14 de marzo de 2012
My name is Nil. I'm nine years
old and I live in La Cerdanya. I’m tall and thin and I’ve got brown hair and
blue eyes. I consider
myself as a modest, shy, happy and pleasant person. I like
drawing and playing football. In my free time, I like drawing and staying with my
family. I have two dogs. One of my best friends is Bernat, my brother.
Je m’appelle Nil. J’ai neuf ans.
J’habite à la Cerdagne. Je suis haut et mince et j’ai les yeux bleus et le
cheveu brun. Je pense que je suis modeste, timide, heureux et agradable. J’aime
jouer avec mes chiens et jouer au foot. Quan j’ai temps libre,
je joue à l’ordenateur et jouer au foot. J'ai deux chiens. Un de mes meilleurs amis est Bernat, mon frère.
Hello, my name is Nil. I’m from Barcelona and
I am 10 years old.I am tall and thin. My hair is brown.
Today I’m wearing a red, white and black jumper,
black trousers and black trainers. I like football and basket, I like music.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
Divendres Sant
En el calendari cristià, el Divendres Sant és el divendres anterior al dia de la Pasqua de Resurrecció. Commemora la mort de Jesucrista la creu i s'integra en les festivitats de la Setmana Santa. Aquest dia és festiu arreu dels Països Catalans, excepte a la Catalunya del Nord, i generalment en molts països de població majoritàriament cristiana.
Històricament el missatge de Jesús arribava amb facilitat a les multituds com es reflecteix a diferents passatges de l'Evangeli però resultava poc satisfactori als saduceus (secta dels hebreus aliats amb els romans), i als fariseus, als quals qualificava d'hipòcrites. D'altra banda en aquell temps el poder a Israel estava corromput (almenys des del punt de vista actual). Per una part, hi havia els romans que nominalment tenien un poder absolut, no obstant això, deixaven, com a la majoria de llocs del seu domini, que les autoritats locals governessin, almenys, en coses de poca entitat. Com ja s'ha dit, el poder era corrupte, així els càrrecs més importants del Sanedrí, i el de Summe Sacerdot, eren comprats, també val a dir que les principals autoritats de la regió estaven emparentades entre elles, i amb els romans. No és estrany, doncs que la predicació d'aquestrabí, que detractava a les autoritats, acabés amb la seva execució.
Antigament, a Catalunya, el Divendres Sant començava amb un viacrucis solemne i silenciós de bon matí, i a la tarda tenia lloc la funció litúrgica i altres actes de dol, amb els sermons de les set paraules en els quals hom convidava, sobretot a les catedrals, predicadors famosos. També sortien aquest dia processons de dol a molts indrets (Perpinyà, Tarragona, Andorra). Era un dia de dol absolut, ple de pràctiques i supersticions populars: no es podia escombrar, les dones gràvides podien curar nafres, hom podia posar lloques, es podia endevinar el futur, portava sort fer caritat als pobres.
Pasqua
La pasqua és un terme religiós que procedeix del llatí páscae, i aquest prové del grec paskha format a partir del hebreu pésakh (que significa "pas").
Segons l'historiador i novel·lista Robert Graves, a Els mites grecs (1955), el laberint del Minotaure, a Cnosos, no era un vertader laberint amb parets, sinó que era un dibuix del patró de la dansa ritual cretenca en mosaic sobre un paviment.Aquesta dansa es ballava a Itàlia (Plini el Vell, Història natural 36.85) i a Troia (Escoliasta sobre Andròmaca de Eurípides 1139) i sembla haver estat introduïda a Bretanya a finals del tercer mil·lenni abans de la nostra era per immigrants neolítics provinents d'Àfrica del nord.
Homer (en la Ilíada 18.592) descriu el laberint de Cnosos de la següent manera:
Lucità (Sobre la dansa 49) es refereix a danses populars cretenques relacionades amb Ariadna i el laberint que es ballava dura.
Dia del Treballador
El Dia Internacional dels Treballadors, el Primer de Maig, és la festa reivindicativa del moviment obrer mundial.
Aquesta jornada de lluita pels drets dels treballadors fou establerta al congrés obrer socialista celebrat a París el 1889. Es decidí que, en homenatge als Màrtirs de Chicago, l'1 de maig seria el dia de protesta i reclamacions obreres. En aquell moment, la gran reivindicació que s'establí fou lajornada de 8 hores. La vaga era l'instrument que es decidí d'emprar cada 1 de maig per forçar lapatronal i els Estats liberals a acceptar la jornada de 8 hores.
La campanya tingué molt d'èxit i, a poc a poc, prengué importància i es consolidà com a jornada de lluita de tot el moviment obrer mundial, més enllà de les tendències i faccions ideològiques. Amb la conquesta de millores laborals i socials, el dia anà perdent càrrega reivindicativa per agafar un caire més festiu i de remembrança dels fets de Chicago de 1886. Actualment, gairebé a tots els països occidentals (Estats Units i Gran Bretanya en són excepcions notables) és un dia festiu i ja gairebé sense càrrega reivindicativa; àdhuc s'ha perdut el caràcter commemoratiu per convertir-se en una simple festa més del calendari.
Diada de Catalunya
La Diada Nacional de Catalunya o Diada de l'Onze de Setembre és la festa nacional de Catalunya i es commemora anualment recordant la darrera defensa de Barcelona l'11 de setembre de 1714.La primera llei promulgada pel reconstituït Parlament de Catalunya l'any 1980 va declarar institucionalment la Diada de l'Onze de Setembre com a festa nacional de Catalunya:
| « | LLEI 1/1980, de 12 de juny, per la qual es declara Festa Nacional de Catalunya la diada de l’onze de setembre: El recobrament nacional dels pobles passa, sens dubte, per la recuperació de les seves institucions d’autogovern. Passa, també, per la valoració i exaltació de tots aquells símbols a través dels quals les comunitats s’identifiquen amb si mateixes, ja que sintetitzen tota la complexitat dels factors històrics, socials i culturals que són les arrels de tota realitat nacional. D’entre aquests símbols, destaca l’existència d’un dia de Festa, en el qual la Nació exalta els seus valors, recorda la seva història i els homes que en foren protagonistes i fa projectes de futur. El poble català en els temps de lluita va anar assenyalant una diada, la de l’onze de setembre, com a Festa de Catalunya. Diada que, si bé significava el dolorós record de la pèrdua de les llibertats, l’onze de setembre de 1714, i una actitud de reivindicació i resistència activa enfront de l’opressió, suposava també l’esperança d’un total recobrament nacional. Ara, en reprendre Catalunya el seu camí de llibertat, els representants del Poble creuen que la Cambra Legislativa ha de sancionar allò que la Nació unànimement ja ha assumit. Per això, el poble de Catalunya estableix, per la potestat del seu Parlament, la següent Llei: | » |
El 2006, en l'Estatut d'Autonomia es promulgà legalment que la bandera de Catalunya, l'himne Els segadors, i la Diada de l'Onze de Setembre, eren els símbols nacionals de Catalunya:
La primera llei promulgada pel reconstituït Parlament de Catalunya l'any 1980 va declarar institucionalment la Diada de l'Onze de Setembre com a festa nacional de Catalunya:
| « | LLEI 1/1980, de 12 de juny, per la qual es declara Festa Nacional de Catalunya la diada de l’onze de setembre: El recobrament nacional dels pobles passa, sens dubte, per la recuperació de les seves institucions d’autogovern. Passa, també, per la valoració i exaltació de tots aquells símbols a través dels quals les comunitats s’identifiquen amb si mateixes, ja que sintetitzen tota la complexitat dels factors històrics, socials i culturals que són les arrels de tota realitat nacional. D’entre aquests símbols, destaca l’existència d’un dia de Festa, en el qual la Nació exalta els seus valors, recorda la seva història i els homes que en foren protagonistes i fa projectes de futur. El poble català en els temps de lluita va anar assenyalant una diada, la de l’onze de setembre, com a Festa de Catalunya. Diada que, si bé significava el dolorós record de la pèrdua de les llibertats, l’onze de setembre de 1714, i una actitud de reivindicació i resistència activa enfront de l’opressió, suposava també l’esperança d’un total recobrament nacional. Ara, en reprendre Catalunya el seu camí de llibertat, els representants del Poble creuen que la Cambra Legislativa ha de sancionar allò que la Nació unànimement ja ha assumit. Per això, el poble de Catalunya estableix, per la potestat del seu Parlament, la següent Llei: | » |
El 2006, en l'Estatut d'Autonomia es promulgà legalment que la bandera de Catalunya, l'himne Els segadors, i la Diada de l'Onze de Setembre, eren els símbols nacionals de Catalunya:
La primera llei promulgada pel reconstituït Parlament de Catalunya l'any 1980 va declarar institucionalment la Diada de l'Onze de Setembre com a festa nacional de Catalunya:
| « | LLEI 1/1980, de 12 de juny, per la qual es declara Festa Nacional de Catalunya la diada de l’onze de setembre: El recobrament nacional dels pobles passa, sens dubte, per la recuperació de les seves institucions d’autogovern. Passa, també, per la valoració i exaltació de tots aquells símbols a través dels quals les comunitats s’identifiquen amb si mateixes, ja que sintetitzen tota la complexitat dels factors històrics, socials i culturals que són les arrels de tota realitat nacional. D’entre aquests símbols, destaca l’existència d’un dia de Festa, en el qual la Nació exalta els seus valors, recorda la seva història i els homes que en foren protagonistes i fa projectes de futur. El poble català en els temps de lluita va anar assenyalant una diada, la de l’onze de setembre, com a Festa de Catalunya. Diada que, si bé significava el dolorós record de la pèrdua de les llibertats, l’onze de setembre de 1714, i una actitud de reivindicació i resistència activa enfront de l’opressió, suposava també l’esperança d’un total recobrament nacional. Ara, en reprendre Catalunya el seu camí de llibertat, els representants del Poble creuen que la Cambra Legislativa ha de sancionar allò que la Nació unànimement ja ha assumit. Per això, el poble de Catalunya estableix, per la potestat del seu Parlament, la següent Llei: | » |
El 2006, en l'Estatut d'Autonomia es promulgà legalment que la bandera de Catalunya, l'himne Els segadors, i la Diada de l'Onze de Setembre, eren els símbols nacionals de Catalunya:
Nadal
Nadal és la festivitat cristiana que comprèn el temps entre l'advent i l'epifania. És, juntament amb la Pasqua, la festa cristiana més important. En ella, se celebra el naixement de Jesús. De les esglésies cristianes, la Catòlica, la Protestant i algunes de les Esglésies Ortodoxes autocèfales, com ara la grega, la romanesa i la búlgara, celebren Nadal el 25 de desembre (la tradició afirma que des deLiberi I). Altres Esglésies Ortodoxes autocèfales, en canvi, com ara la de Constantinoble i la russa, el celebren el 7 de gener, ja que no van acceptar el calendari gregorià que va reformar el calendari julià de l'època romana.
Malgrat el seu origen marcadament religiós, Nadal ha esdevingut una tradició que se celebra arreu del món, fins i tot per gent que no pertany a aquesta religió, com és el cas de la Xina i el Japó. En català, la paraula Nadal ve de "natalici", "naixement". Els anglosaxons usen el terme Christmas, que significa "missa de Crist", i en algunes llengües germàniques com l'alemany la festa s'anomenaWeihnacht, que significa "nit de benedicció".
A l'hemisferi nord, Nadal coincideix amb l'inici de l'hivern i és normalment temps d'estar a casa i en família. Cada dia més, Nadal està esdevenint un concepte comercial. Nadal s'associa a un nombre ingent d'icones i símbols, com l'arbre de Nadal, els Reis Mags, el Pare Noel, el pessebre, les nadales, les estrenes, les postals de Nadal,el Tió de Nadal, la neu, però, sobretot, a la compra de regals.
Carnaval
El carnaval anomenat també temps de carnestoltes, carnestoltes o darrers dies, segons diferents etnòlegs, troba el seu origen en antigues festes paganes d'hivern, de celebracions dionisíaques gregues o de festes romanes. Podria ser que el mot carnaval tingués el seu origen en les paraules llatines carru navalis, fent referència al mite d'Isis iOsiris.
El carnaval és una celebració que pertany al culte lunar. Per aquest motiu, és una festa mòbil. Aquesta s'ha d'emmarcar dins un cicle sencer amb sentit propi, el cicle que precedeix la Quaresma. Per tal de situar el Carnaval en el calendari, hem de buscar la primera lluna plena posterior a l'equinocci de primavera, el 20 de març. El diumenge següent és Diumenge de Pasqua i el diumenge de la setmana anterior és diumenge de rams. A partir d'aquest últim comptem quaranta dies enrere i tenim el dimecres de cendra, el primer dia dequaresma i últim de Carnaval. Així, doncs, Dimecres de Cendra es mourà entre el dia 4 de febrer i el 10 de març, mentre que el dijous grasho farà entre el 29 de gener i el 4 de març.
Blauet
Nom científic: Alcedo atthis.
Família: Alcedínids.
La coloració és de les més vistoses i cridaneres de l'avifauna catalana i consisteix fonamentalment en un contrast entre el dors turquesa i el dessota rogenc amb la gola blanca. El bec és negre i les potes que no presenten escates dures són vermelles.
El seu aspecte és rodanxó rematat per un bec extraordinàriament llarg i punxegut, amb ales arrodonides i cua molt curta. La seua morfologia fusiforme i aerodinàmica està especialment capacitada per a penetrar rabent a l'aigua des d'una certa altura per tal de caure de forma precisa sobre peixos i diversos animalons aquàtics.
Cavall hispà-bretó
El cavall hispà-bretó és una raça de cavall que va ser creada per satisfer les necessitats agràries en les zones muntanyoses creuant el amb la raça del portada de, però amb la mecanització del camp en els anys 60 del segle XX va deixar d'utilitzar-se per treballar al camp.
Es cria en règim totalment extensiu, a la tardor, primavera i hivern es tenen a la terra baixa i a l'estiu es pugen als ports de muntanya. Només reben substitut de la pastura (fenc, palla i pinso) en situacions puntuals d'escassetat.
La reproducció es realitza amb munta natural i els poltres es deslleten als 6 mesos amb la baixada de les eugues a la terra baixa a l'hivern. Els poltres es destinen a la producció de carn de poltre. Aquesta raça de està estesa pel i aragonès i pel Sistema Cantàbric.
Armadillo
Els armadillos (Dasypodidae) són uns petits mamífers placentaris, coneguts per presentar una armadura òssia. Els Dasypodidae són l'única família supervivent de l'ordre Cingulata. Des del 1995, aquest ordre s'ha emplaçat dins del superordre dels xenartres. Per tant, els armadillos comparteixen superordre amb els óssos formiguers i els peresosos.
Es poden distingir perquè tenen una armadura formada per plaques òssies cobertes per escuts cornis que els hi serveix de protecció i que en algunes espècies de la família permeten al animal cargolar-se com una bola.
Es poden distingir perquè tenen una armadura formada per plaques òssies cobertes per escuts cornis que els hi serveix de protecció i que en algunes espècies de la família permeten al animal cargolar-se com una bola.